|
LA FARÀNDULA LLIBERTARIA I LA “TRANSICIÓN”: APUNTS DISPERSOS... |
||
|
El llibre del “Don Juan Tenorio” que us presentem a continuació correspon a una de les moltes activitats culturals que la “faràndula llibertària” catalana, agrupada sota el nom de “Assemblea de Treballadors de l’Espectacle – ADTE”, va posar en marxa, a la ciutat de Barcelona, a les acaballes del primer postfranquismo i que es concreta històricament els dies del 19, 20 i 21 de novembre de 1976.
Aquest espectacle artístic de “carrer” tenia a més una funció de reivindicació social i popular, al demanar que un espai abandonat conegut com “El Born”, l’antic mercat central de Barcelona, es transformés en un “Ateneu Popular” per a ús de les entitats populars del barri i dels diversos col·lectius que exercien una expressió cultural i artística sense local estable. L'experiència del “Don Juan Tenorio” va agrupar al voltant de 20.000 persones durant els tres dies en que es va realitzar la funció i va ser assenyalat per molts sectors com una gran manifestació popular tant dels veïns del barri com per la multitud de manifestants que van omplir el barri amb les seves ganes de festa i transgressió del “civisme autoritari imperant”.
Fent-nos eco d'alguna crònica del que va passar, com la que Alex Broch va recollir a la revista “El Viejo Topo” sobre aquest esdeveniment, es pot afirmar:
“Lo que sigue no es una simple crónica teatral. Porque era prácticamente imposible seguir a un espectáculo que iban desplazando entre una masa de miles de personas, que a su vez organizaron una verdadera fiesta popular de afirmación libertaria. En los interludios (y nunca peor dicho, pues todo –menos el servicio de orden y alguna carga policial- fue lúdico) actuaron Pau Riba, la Orquesta Platería, Rafael Subirachs y otros grupos.”
Seguint amb el fil històric anterior, i remuntant-nos a l'estiu d'aquest mateix any, podríem afirmar que la “faràndula” critica d'esquerres antifranquista, havia fet un esforç immens de programació cultural a través d'un organisme artístic ampli que s’anomenava la “Assemblea d’Áctors i Directors”. El “Grec 76” (festival d’estiu de Barcelona) va ser l'expressió teatral, musical i artística a Barcelona d'aquesta intervenció que posteriorment s'assentaria com una de les expressions artístiques més conegudes de la ciutat comtal, si bé amb un esperit radicalment diferent del que havien impregnat els iniciadores del projecte.
L'experiència del “Grec 76” va ser immediatament reconeguda i va tenir un gran èxit de públic en el camí per buscar vies crítiques al franquisme en el camp de l'expressió artística lliure. No obstant això la unitat dels components de la “Assemblea d’Actors i Directors” era fràgil i es va acabar trencant en una assemblea dels components del grup que va tenir lloc a la Sala Villarroel de Barcelona el 7 de setembre de 1976 . L'unió de la “Assemblea d’Actors i Directors” es basava en la reivindicació d'un “antifranquisme genèric” que fins a aquell moment havia donat uns fruits gens menyspreables pel que fa a convocatòria i programació cultural. No obstant això als components del grup els diferenciaven multitud d'aspectes tant en el camp de l'expressió política en relació al franquisme residual i al model de societat que s'anhelava, com a la funció revolucionària i transgressora dels “nous joglars” en el camp de l'expressió artística que els grups llibertaris tenien al cap. D'aquesta divisió va sorgir immediatament la denominada ADTE,(Assemblea de Treballadors de l’Espectacle) que va ser la denominació que es van donar els nuclis llibertaris i antiautoritarios en la seva intervenció artística i cultural. Una de les primeres expressions de la seva prolífica intervenció político-cultural és el muntatge del que hem fet referència al principi, “Don Juan Tenorio” que la mateixa assemblea va transformar en el llibre que us oferim a continuació i que tenia com funció principal la reivindicació del “Born” com “Ateneu Popular". No obstant això, ens vam trobar encara en els inicis d'un camí de gran intensitat tant en la seva expressió artística com en la seva intervenció social i política durant els anys 1976, 1977 i 1978. Dit sigui de passada, a dia d'avui, encara no s'ha recollit en cap llibre que sigui capaç de recollir les impressions del seu desenvolupament, així com dels molts protagonistes que van estar immersos en aquesta experiència llibertària, i que en molts casos són actors, músics, cineastes i directors de reconegut prestigi en l'actualitat.
Reprenent el fil històric, al desembre de 1976 la ADTE va organitzar un gran “sarao col·lectiu” amb motiu del cap d'any en el “Poble Espanyol” de Barcelona amb gran èxit de public i que va estar amenitzat pels cantants Sisa, Oriol Tramvia, Pau Riba, Micky Espuma, etc.
L'experiència autogestionaria de la faràndula, la “ADTE” funcionava bé i la seva capacitat de convocatòria popular no deixava lloc a dubtes, no obstant això tenien un problema que no havien resolt fins a aquells moments i que començava a ser urgent la seva solució per a la subsistència del grup com entitat estable.
M'estic referint a la necessitat de tenir un “lloc” per a poder desenvolupar el treball i les experiències artístiques que tenien en ment i que no podien concretar per manca d'un espai estable. La ADTE va perseguir amb insistència aquesta necessitat i finalment l'objectiu que tant s'havia anhelat es va poder concretar en el “Saló Diana”, situat al Carrer San Pau nº 85, en una travessia de la Rambla de Barcelona, a principis d'abril de 1977.
L'experiència del “Saló Diana” va ser realment fructífera durant la fase que estem assenyalant, tant en el seu aspecte “artístic” i de “performance” com en la seva implicació en les “mogudes” socials i polítiques d'àmbit llibertari que es van produir posteriorment.
D'aquestes últimes destacarem dues, a maneres d'exemple, que van ser especialment significatives. En primer lloc la rellevància que va tenir el “Saló Diana” com un dels llocs bàsics on es van celebrar els debats ideològics de les “Jornades Llibertàries Internacionals” a la fi de juliol de 1977 i que van omplir de forma massiva la sala teatral. Així mateix caldria afegir que molts dels que formaven part de la ADTE havien estat directament implicats en la idea d'organitzar aquestes “Jornades Llibertàries Internacionals” a Barcelona a través de la seva militància en el Sindicat d'Espectacles de la CNT d'aquesta ciutat.
També és important destacar, per causes completament diferents, al “Saló Diana” com el lloc on els treballadors de l'espectacle de Catalunya es van reunir i es van erigir en “Assemblea Permanent” en contra de la detenció dels membres de “Els Joglars” el 15 de desembre de 1977 per la seva obra teatral “La Torna”, sent acusats per aquest treball com causants d'un delicte de “injúries a les forces armades”. A partir d'aquestes detencions es va generar una mobilització popular de gran envergadura tant a Catalunya com a la resta de l'estat espanyol que va donar pas a diverses vagues i manifestacions demanant la llibertat dels membres de “Els Joglars” i la llibertat d'expressió sense cap tipus de limitacions, ni dels poders militars ni tampoc dels civils...
La vitalitat del “Saló Diana” i de la ADTE va seguir el seu curs fins a mitjans de 1978 amb programacions artístiques diverses que van durar fins a principis de l'estiu d'aquest any. Les últimes notícies de la seva intensa travessia ens informa d'un fet negatiu important que es vènia a unir als moments difícils que estava passant el “Saló Diana”. A la fi d'agost de 1978 el local va ser assaltat per uns desconeguts que van perpetrar danys tant en el vestuari com en diversos equips electrònics.
En aquells moments el “Saló Diana” tenia greus problemes d'ordre econòmic que no van poder ser solucionats i que en certa forma van tancar la “etapa col·lectiva” de la ADTE. No obstant això l'esperit llibertari de molts dels seus components va seguir brillant en diversitat de treballs i les seves ànsies critiques es van desenvolupar en altres projectes artístics, però ja sense l'etiqueta col·lectiva que els havia emparat sota el nom de “Assemblea de Treballadors de l’Espectacle” (ADTE).
Esto es todo amigos...
EQUIP CEDALL (Novembre del 2009)
|