ANARQUISTES, LLIBERTARIS I PROPAGANDISTES: UNA HISTÒRIA LLARGA I FECUNDA...

“La prensa es el mejor elemento para instruir a los pueblos, pero mientras esté en manos de bandidos políticos y ladrones banqueros, solo servirá para perturbarlos”

El treball-tesi, que l'historiador Francisco Madrid ens ha cedit per a la seva difusió a través de la pagina web del Cedall , és sense cap mena de dubtes una d'aquelles obres que s'han de considerar com a "bàsiques" per al coneixement de la força i diversitat de l'anarquisme i de l'anarcosindicalisme al nostre país....

“La prensa anarquista y anarcosindicalista (desde la I Internacional hasta el final de la Guerra Civil, 1869-1939)”  que és com es diu aquesta tesi doctoral, és fonamentalment un gran treball de compilació en relació amb tot allò que s'ha escrit de forma regular, en forma de revista, diari, setmanari... durant el període que analitza l'autor i que agrupa al voltant de setanta anys de la història del nostre país.

Una història que ens endinsa, en la varietat i força social que va tenir l'anarquisme ibèric i que la va convertir en una de les "cultures polítiques" emancipadores de major arrelament al nostre país, des del darrer terç del segle XIX fins al primer terç del segle XX.

Hi ha hagut i crec que encara perviu, una equivoca manera de tractar la història de l'anarquisme, titllant-la en molts casos com una subcultura, a mig camí entre el "mil·lenarisme" i la "irracionalitat".

Seguint aquesta lògica discursiva negativa no s'han volgut extreure continguts positius de l'ideari llibertari que ho afirmi com una cultura política amb projecte definit, inclosa en els diversos corrents ideològics critiques al capitalisme que es van desenvolupar a meitat del segle XIX.

El domini "ideològic" posterior i també actual de "les" altres cultures polítiques d'orígens i perfils diferents ha portat a infravalorar o subestimar el gran paper "progressista" que va tenir l'anarquisme ibèric en moltes i variades facetes (culturals, educatives, científiques, estètiques, sexuals, etc.).

Una vegada feta aquesta apreciació i deixant al marge aquest fons permanent i en certa forma victimista que en molts casos expressem els que som difusors de l'ideari llibertari, continuarem analitzant breument el treball de "cartografia històrica" que Paco Madrid ens ha deixat per poder investigar des del coneixement rigorós l'evolució de la premsa llibertària.

Per començar amb les característiques principals d'aquest treball-tesi direm que va ser presentat i finalitzat durant el curs universitari del 1988-1989 (dirigit per l'historiador Josep Termes des de la Universitat de Barcelona).

La tesi doctoral consta de dos volums que contenen d'una banda l'evolució i varietat ideològica de la premsa anarquista des de 1869 fins a 1930 i per un altre un detallat i minuciós catàleg cronològic de la premsa anarquista i anarcosindicalista des de 1869 fins a 1939.


L'esmentada catalogació ens situa davant d'una important i extensa allau de 853 referències de premsa anarquista, sindicalista, i anarcosindicalista per a un total de, aproximadament, mil pagines que a "grosso modo" és el nombre de fulls que composen aquesta investigació.

El detall i la minuciositat en relació amb la catalogació de les publicacions és realment formidable, i és una de les millors bases empíriques (per no dir la millor) que tenim al nostre país per estudiar la premsa anarquista i anarcosindicalista en el període analitzat.


De la multiplicitat i de les diverses vies desplegades al llarg d'aquest llarg cicle històric investigat per l'autor, podreu tenir referències útils que portin a obrir nous camps d'anàlisi a tots aquells que creiem que la història de l'anarquisme i de l'anarcosindicalisme en general té encara un gran camí per recórrer.

Sense anar més lluny i seguint amb el mateix autor, Paco Madrid és introductor i compilador en companyia del també historiador Claudio Venza de l'obra bàsica “Antología documental del anarquismo español” (Volumen 1) – Organización y revolución: De la Primera Internacional al Proceso de Montjuic (1868-1896) (Fundación Anselmo Lorenzo, Madrid 2001).

Aquest és el primer volum d'una obra que pretén incloure la història de l'anarquisme espanyol, des dels seus texts fonamentals i també des de les seves diverses expressions.

Estem doncs, davant d'un dels historiadors que coneix amb més detall l'obra escrita dels propagandistes anarquistes i llibertaris del nostre país i que exerceix una tasca de propaganda àmplia i fecunda...

Per acabar volem informar-vos que el Cedall  ha intentat simplificar i agilitar la lectura d'aquest treball, per mitjà de blocs temàtics i cronològics, sense alterar el contingut total del text, ni tampoc la seva paginació.

EQUIP Cedall (Juliol 2006)

Pàgina inicial       Documentació        I.H.L.