|
||
Claude Pelletier (1816-1880) |
||
El cas d'aquest anarquista francès és molt curiós, ja que les poques
notícies que tenim procedeixen fonamentalment de Max Nettlau en els seus
estudis sobre l'evolució de l'anarquisme.
Va formar part de l'Associació
Internacional (International
Association),
que es va fundar en 1855 i va subsistir fins a 1859. El seu programa
inaugural data de febrer de 1855 i està signat per socialistes que es
trobaven llavors a Londres i a Nova York, entre aquests últims Joseph
Dejacque i Claude Pelletier. Hi havia també anglesos, francesos, alemanys
i polonesos. Gairebé tota la literatura generada per aquesta Internacional
s'ha perdut irremeiablement.
Després del cop d'estat de Luis Bonaparte del 2 de desembre de 1851,
Claude Pelletier, antic obrer, representant del Roine en l'assemblea
constituent, es refugia a Nova York i allí va publicar
Les Soirées Socialistes de New York-Atercratie,
reeditada en 1873 i un
Dictionnaire socialiste,
1876, a més d'altres obres.
Com el mateix autor explica, se li va ocórrer aquest nou concepte
d'anarquisme, doncs l’anarquia havia estat definida i assumida com a
desordre, caos, etc. Atercracia,
significa sense govern, i els anarquistes espanyols, entre ells Farga
Pellicer i Anselmo Lorenzo, ho van reprendre, però modificant-ho
lleugerament, naixent així el concepte de
Acràcia (no govern) i aquest va
ser el títol que li van donar a una de les revistes anarquistes més
importants del segle XIX.
Lamentablement aquest estudi no està traduït a cap llengua d'aquest país,
però encara així hem decidit publicar-la en la seva llengua original,
perquè val la pena conèixer els primers balbotejos de l'anarquisme a
través dels assajos que encara és possible recuperar.
EQUIP Cedall (Maig 2021)
|