Arxiu històric Tierra y Libertad

“TIERRA Y LIBERTAD” (1904-1923): UNA GRAN ETAPA DEL PERIODISME ANARQUISTA IBÈRIC.

De tota la variada gamma de premsa anarquista que ha recorregut la península ibèrica en multitud de projectes editorials efímers o de poca durada caldria destacar com contrapunt creatiu per la seva longevitat i persistència al periòdic anarquista “Tierra y Libertad”.

Tant és així que es va convertir gairebé sense voler-lo, durant l'època que analitzem en aquestes línies, en l'òrgan oficiós dels grups anarquistes de l'estat espanyol. Caldria recordar, per a no cometre errors d'apreciació, que no serà fins a 1927 quan es va constituir la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) que aquesta capçalera es convertirà en l'òrgan "oficial" de l'anarquisme organitzat del nostre país.

Però anteriorment, i aquesta és l'època que us estem mostrant, aquella que va de 1904 fins a 1923 s'anirà guanyant progressivament una adhesió molt important per part de l'anarquisme organitzat, que es veura reflectida i reforçada en la seva millor època que transcorrerà des de 1910 fins a 1919.

Una petita història de l'expressió i crit de rebel·lia “Tierra y Libertad” ("Zemlia i Volia") ens acosta al populisme rus en la seva lluita contra el sistema polític i econòmic zarista i en el seu desig fervent de llibertat i de justícia del poble rus.

Posteriorment aquest crit de rabiosa i desitjada llibertat va traspassar fronteres i es va convertir en capçalera d'alguns periòdics d'inspiració anarco-comunista. Així ens vam trobar que en Paris a l'octubre de 1884 va aparèixer amb el nom de “Terre et Liberté”. Quatre anys després al 1888 en la localitat de Gracia (barri actual de la ciutat de Barcelona) es crearia la primera capçalera de “Tierra y Libertad” de contingut clarament anarco-comunista i en la qual Emilio Hugas i Martín Esborres Javè era els seus principals redactors.

Seguint aquest fil cronològic, amb el detall que l'historiador especialista en premsa anarquista, Francisco Madrid ens fa en el seu llibre “Solidaridad Obrera y el periodismo de raíz acrata” sobre aquest periòdic, en el seu primer número ens afirmava:

“Capital, propiedad, autoridad, este es el enemigo común; a él deben dirigirse todos nuestros ataques, enseñando al pueblo todos los crímenes, perfidias y traiciones de que se ha valido para dominar el mundo y demostrar con los ojos claros de la razón que todos los desheredados tenemos el deber de combatirlo sin tregua ni piedad, pues no la ha tenido ni la tendrá nunca de nosotros.” (Pag.73)  

Aquesta primera etapa va ser breu en el temps publicant-se únicament 23 números, però va servir de base per a interrelacionar als grups d'afinitat anarquista que començaven a formar-se en tot el país.  

Posteriorment i ja en el segle XX va aparèixer altra capçalera denominada “Tierra y Libertad” a Madrid que estaria lligada a la tasca de propaganda anarquista que desenvolupava la família Urales. Durant el període que transcorre des del 25 de gener de 1902 fins al 25 d'agost de 1904, “Tierra y Libertad” substituiria al “Suplemento a la Revista Blanca” i dintre d'aquest breu període es convertiria en diari, concretament des d'agost de 1903 fins a finals d'aquest mateix any.

Diversos inconvenients, van dur a traspassar posteriorment als grups anarquistes madrilenys la capçalera de “Tierra y Libertad” constituint-se a aquest efecte el grup anarquista “4 de mayo” de Madrid, que va ser capaç de reunir a diversos grups àcrates perquè donessin suport a la publicació. Així, va passar també a Barcelona constituint-se un altre grup anarquista amb el mateix nom de “4 de mayo” que passaria a formar part de la redacció del periòdic.  

La repressió que s'exercia a Madrid en 1906 sobre la redacció de “Tierra y Libertad” i els propis grups anarquistes va dur a traslladar la capçalera de la mateixa a la ciutat de Barcelona al novembre d'aquest mateix any, fent-se càrrec  el grup “4 de mayo” de la ciutat comtal.

Seguint la descripció històrica de Francisco Madrid, en el llibre anteriorment citat, sobre el canvi de residència i la importància progressiva que anava adquirint la publicació anarquista aquest autor ens assenyala:

“cumplió dos funciones esenciales en el seno del anarquismo barcelonés: por un lado, unificó los objetivos de los grupos que se aglutinaron en su entorno, y por otro sirvió de coordinación y enlace entre los mismos”(...) “Su desarrollo polarizaría los esfuerzos de los grupos anarquistas hacia un objetivo común. Progresivamente se iría convirtiendo en el depositario de las teorías anarquistas, consolidando de esta forma un prestigio como punto de referencia obligado. Aunque nunca llegó a convertirse en diario, pese a los esfuerzos que se hicieron, es indudable que en cierto modo sirve de barómetro para medir el grado de cohesión y fuerza alcanzado por el movimiento anarquista.” (Pag. 76-77)

De totes maneres la consolidació del periòdic en la ciutat catalana no va ser fàcil a causa de problemes de finançament del mateix, que van dur a interrompre la seva marxa en diverses ocasions. Així mateix els successos i la revolta que va suposar la Setmana Tràgica en diverses ciutats de Barcelona en 1909 van dur a la il·legalització del periòdic barceloní i a la repressió brutal cap als propagandistes i redactors anarquistes.  

Serà en la IV època del periòdic anarquista que va del 24 de febrer de 1910 fins al 15 de gener de 1919, on “Tierra y Libertad” va assolir conjuminar i expandir el seu missatge llibertari a bona part de la península ibèrica, convertint-se en la veu més reconeguda del pensament anarquista d'aquells moments.

Seguint l'anàlisi històrica de Francisco Madrid sobre aquesta època daurada del diari anarquista, aquest ens manifesta:

“Progresivamente “Tierra y Libertad” fue asumiendo el papel de depositario de la “ortodoxia anarquista”. El incondicional apoyo que recibía de todos los sectores libertarios españoles le permitieron sentar las bases para un desarrollo de la organización anarquista. Como punto de referencia obligado, fue la plataforma de apoyo y estimulo en la creación de diferentes federaciones anarquistas regionales, a las que prestó en todo momento una exhaustiva cobertura informativa. Desde esta privilegiada posición, enarboló la bandera del internacionalismo, frente al intervensionismo de algunos anarquistas que se pusieron al lado de las potencias aliadas en la gran guerra, lo que de inmediato fue considerado por el periódico como una “peligrosa desviación”. (Pag.84)

També va ser un gran defensor del sindicalisme llibertari i va donar totes aquelles iniciatives i vagues que suposaven un avanç en el camí de l'alliberament dels treballadors i en l'estructuració organitzada del sindicalisme d'arrel àcrata per a lluitar per l'immediat amb la vista posada en la tan desitjada "revolució social" en el camí cap a una societat anàrquica.

Aspectes tan destacats com la Revolució Mexicana (1910-1913) o la Revolució Russa (1917) van ser clarament enaltits pel periòdic anarquista en les seves ànsies de recollir tot allò que tingués de positiu i transgressor de la dominació terratinent o burgesa en el camí d'una nova societat sense amos ni esclaus.

Podríem afegir altres elements d'anàlisis sobre aquest periòdic àcrata que poden ser interessants, però vam preferir donar-vos una bibliografia mínima sobre “Tierra y Libertad” que us poden orientar per a una anàlisi detallada del mateix.  

I sobretot us convidem a entrar en les seves pàgines, en el seu llenguatge, en els seus modismes, en el seu discurs ple sempre d'un clar compromís per la llibertat amb majúscules, aquella que l'imaginari llibertari sempre ha desitjat i que encara avui dia segueix desitjant amb la mateixa intensitat vital i social.

Finalment, i en el camp dels agraïments, volem honorar a tots aquells que han fet possible que aquesta col·lecció de “Tierra y Libertad” (1904-1923) pugui arribar al lector i a l'estudiós a través de la xarxa d'internet.

Molts han estat els companys que ho han fet factible a través d'un procés de treball lent però eficient. En primer lloc volem destacar la labor desenvolupada per l'INSTITUT D'HISTÒRIA SOCIAL DE ÁMSTERDAM , font bàsica de la major part de la col·lecció de “Tierra y Libertad” i sense la qual aquesta hagués quedat molt minvada en el seu ordre cronològic. Agraïm de manera especial als companys d'aquest Institut, Kees Rodenburg i a Jaap Kloosterman per la seva labor eficient i amigable per a dur a bon port el treball realitzat. Finalment agrair a Paco Madrid, per la seva labor constant en relació a la difusió de la premsa llibertària i especialment al treball de simplificació tècnica que ha desenvolupat amb la col·lecció de “Tierra y Libertad” que en aquestes pàgines us vam mostrar.  

BIBLIOGRAFÍA MÍNIMA:

MADRID, Francisco (2007): Solidaridad Obrera y el periodismo de raíz acrata (Badalona)

MADRID, Francisco (1991): La prensa anarquista y anarcosindicalista en España desde la I Internacional hasta el final de la Guerra Civil (Barcelona) (Universidad Central de Barcelona, Tesis de Doctorado)

ZAMBRANA, Joan (2009): El anarquismo organizado en los orígenes de la CNT . “Tierra y Libertad”  (1910-1919) (Badalona)

EQUIPO Cedall               

Pàgina inicial   Documentació