|
Arxiu històric Acracia. Revista Sociològica |
||
|
Acracia. Revista Sociològica (Barcelona), 1886-1888 A principis de la dècada dels vuitanta del segle XIX, els anarco-col·lectivistes van fundar el Centre Obrer de Barcelona, al carrer Sant Olegario, 2, barri del Raval. Aquesta institució va ser molt activa durant tota aquesta dècada i part de la següent, desplegant una sèrie d'iniciatives culturals i revolucionàries que van moure al govern a clausurar el centre en diverses ocasions. Des d'aquest centre obrer els anarco-col·lectivistes van mantenir ferm el pols enfront dels anarco-comunistes que van començar la seva activitat a partir de 1885 aproximadament, també al barri del Raval. A fi d'estendre la seva propaganda, els anarco-col·lectivistes van decidir editar al gener de 1886 una revista, Acracia, de la qual parlarem més endavant, perquè abans ens interessa fixar l'atenció en la publicació d'un setmanari anarco-comunista que al poc temps es convertiria en diari, El Condenado, editat per un estudiant de medicina francès, Luis Lalucat, el qual va arribar a Barcelona amb la seva família sent molt jove, amb tota probabilitat fugint de la repressió a que van ser sotmesos els partidaris de la Comuna de París. Aquest setmanari va aparèixer al juliol de 1886 i al novembre d'aquest mateix any es va transformar en diari arribant a publicar 27 exemplars com a quotidià. No obstant això la vida d'aquest diari va estar plena d'obstacles repressius per part del govern i el seu director, Luis Lalucat, va acabar a la presó. L'aparició d'aquest diari anarco-comunista va posar en alerta als anarco-col·lectivistes, els quals van anunciar al seu torn la sortida d'un periòdic diari, El Productor, que va aparèixer finalment al febrer de 1887, encara que tampoc va poder resistir molt com a quotidià, perquè a partir del número 32 passar a ser setmanal, i com tal va continuar publicant-se fins a 1893. Quan Luis Lalucat, des de la presó, va tenir notícies que els anarco-col·lectivistes pensaven editar un diari, va decidir suspendre el seu a fi de no interferir en el procés, ja que segons el metge francès, tots havien de dirigir els seus esforços en la mateixa direcció. Aquesta seria en síntesi la situació al llarg d'aquesta intensa dècada en l'enfrontament entre anarco-col·lectivistes i anarco-comunistes. Aquells ja havien volgut afirmar les seves posicions a principis de 1886 amb la publicació d'una revista que fixés els seus pressupostos ideològics. La iniciativa va partir d'una sèrie de tipògrafs anarquistes, entre ells Anselmo Lorenzo i José Luis Pellicer, secundats per altres militants, com Edualdo Canibell i Tarrida del Mármol. En un primer moment es va pensar a denominar-la Regeneración, però després d'algunes deliberacions, van decidir titular-la Acracia. Pellicer, en el primer exemplar de la revista explicava d'aquesta manera l'origen del títol:
Regeneración equivale a volver al buen estado gozado anteriormente; si se aplica al individuo, supone uno que haya perdido su salud, por ejemplo, y la haya recobrado, volviendo al buen estado anterior. Si se aplica a la sociedad, significa que, hallándose anteriormente en un estado floreciente, bajo todos aspectos, decayó, degeneró, y anhela volver a la época de prosperidad, o ha vuelto a aquel anterior estado de progreso. […] Desestimado el título La Regeneración, ¿qué otro podía suplirle que resumiera mejor nuestros propósitos? En nuestro concepto ninguno como Acracia; palabra nueva que viene a enriquecer la Sociología, compuesta de las palabras griegas a, que significa no; y cracia, gobierno; esto es, no gobierno, o sin gobierno. (Acracia, 1 (enero 1886), 2-3). Acracia va ser la millor revista anarquista vuitcentista i possiblement, en el plànol teòric, la millor en tots els sentits. Segons Reventós, aquesta revista és «probablemente la más pensada, mejor escrita y más cuidadosamente impresa de las muchas que ha engendrado el anarquismo entre nosotros». (Manuel Reventós, Assaig sobre alguns episodis històrics dels moviments socials a Barcelona en el segle XIX, Barcelona, 1925, p. 143). Pel que fa als redactors i col·laboradors de la mateixa, van decidir seguir el camí traçat per alguns periòdics internacionalistes i no signar els seus articles o fer-ho únicament amb la inicial del cognom, amb la finalitat de no encoratjar supèrflues vanitats. Podríem fer referència a molts articles interessants sobre col·lectivisme o comunisme, però ens sembla que seria excessivament prolix. Per això, ens limitarem a assenyalar una conferència — Estado actual de las energías cerebrales en el mundo civilizado — que va impartir el doctor Lertamendi en un centre científic de Madrid i de la qual va dur a terme una ressenya un periòdic científic de la capital, afegint-li unes anotacions de la seva propera obra, els quals « tan interesantes nos han parecido y tan útiles para el estudio y crítica de la sociedad presente, que hemos creído prestar un servicio a nuestros lectores presentándoles este trabajo ». Efectivament, aquestes anotacions formen part del volum segon de la seva magna obra, Curs de patologia general, basada en el principi individualista o unitari, de 1889. En assenyalar una de les causes de la degeneració del cervell, afirmava Letamendi:
De donde resulta concretándonos al orden de las primeras necesidades, que como ni el pan es pan; ni el vino, vino; ni el aceite, aceite; ni el queso, queso; ni la carne, carne; ni nada de cuanto se da, lo que se pide, originase de este mentiroso sustento una mentida nutrición que al cuerpo imprime marcadísimo sello de flaqueza, revelado, así en las, materiales manifestaciones de la encarnadura, como en las morales del carácter, así por la falta de resistencia a las enfermedades del cuerpo, como por la ausencia de fortaleza en las tribulaciones del espíritu. Al 1977 es va fundar a Barcelona el Centre de Documentació Històric-Social, que va adquirir un exemplar enquadernat dels 30 exemplars d'aquesta revista i sabent de la seva importància es va decidir dur a terme, en 1978, un facsímil de la mateixa, el qual va ser realitzat per la llibreria-editorial, Leteradura, situada al Passeig de Gracia. Per la nostra banda, sabedors també de la seva importància, ens hem decidit a digitalitzar-la. En l'original enquadernat s'afegia, com a apèndix, una vetllada dedicada a commemorar el XV aniversari de la proclamació de la Comunne de París de 1871. Amb la finalitat de facilitar els treballs de recerca, hem passat el OCR, d'aquesta manera qui ho descarregui podrà fer totes les cerques que necessiti, encara que de totes maneres els redactors ja van incorporar un índex dels articles que la componien.
Salut
EQUIP Cedall
|